Laporta inicia la presidència del Barça enmig de la polèmica per la renovació amb Beko

El Barça, sota la presidència de Laporta, tornarà a lluir la samarreta tacada de sang una temporada més. L’equip de Carles Tusquets es va assegurar abans de tancar dos acords importants de patrocini: la renovació amb Rakuten, empresa japonesa dedica al comerç en internet, i la de Beko, empresa turca d’electrodomèstics.

El 7 de març s’han celebrat les eleccions a la presidència del Barça, després d’haver sigut posposades a causa de l’evolució de la pandèmia. Els candidats que van quedar, Víctor Font i Toni Freixa, i l’elegit president, Joan Laporta, cap dels tres ha esmentat res sobre els mecenatges. L’acord amb Beko, que començà en la temporada del 2014-2015, vencia el pròxim 30 de juny de 2021, però l’empresa perllongarà el seu contracte fins al 30 de juny de 2022. Aquest any, però, es rebaixarà gairebé el 50% dels ingressos: de 19 milions d’euros a uns 10, veient també reduïda la seua presència en els espais publicitaris. Ambdós deixaran de ser els seus espònsors el 2022. Nike, en canvi, continuarà sent el patrocinador que més aporta econòmicament a l’equip, amb 105 milions d’euros anuals, amb contracte fins al 2028.

Beko, una simple empresa d’electrodomèstics?

El principal patrocinador del FC Barcelona fins ara, és una marca internacional d’electrodomèstics per a la llar fundada el 1969 a Istanbul, part del grup empresarial turc Koç Holding. Koç Holding és un important fabricant i proveïdor d’armament per a l’estat turc, proporcionant-li vehicles militars que estan sent utilitzats pel règim de Recep Tayyip Erdogan. En els últims anys, Erdogan ha col·laborat amb el gihadisme per envair el Kurdistan occidental, situat al nord de Síria, destruint les poblacions d’Afrin i causant milers de persones desplaçades (100.000 refugiades es concentren a la regió de Shehba, 50.000 a Alep, 20.000 a Nubil, etc.) i assassinades a causa de la guerra. Les dones d’Afrin, que s’enfrontaven a una repressió masclista del DAESH i altres grups misògins actius a la regió, van aconseguir iniciar un procés d’alliberament i de participació en la política a través de l’establiment de forces d’autodefensa com les Forces de Defensa de les Dones (YPJ), les Forces de Defensa Socials (HPC-Jin) o les Forces de Seguretat de les Dones (Asayisa Jin), han vist amenaçades les seues vides.

L’administració autònoma de la Federació democràtica del nord i est de Síria també va patir. Es tractava clarament, d’un intent de desactivar l’alternativa democràtica que la seua gent, amb molt esforç, havia construït per fer front al context de guerra i a l’horror del Daesh. A més a més, també s’ha dedicat a reprimir salvatgement l’oposició democràtica dins el seu propi estat. Tant a una banda de la frontera com a l’altra, Erdogan ha assassinat, bombardejat, violat, empresonat i desplaçat, mostrant especial odi i racisme cap al poble kurd, que treballa per l’autodeterminació dels pobles. A més a més, va suposar un atac clar contra la subsistència alimentària de la zona, el sistema educatiu i la salut que hi habitaven.

La directiva del Barça afirmava en 2018 que el contracte amb Beko s’emmarcava en l’objectiu de buscar “els partners més adequats als valors i els trets que defineixen la seua marca”. Des del Comité de Resistència Internacionalista, format per Azadî Jin, la Plataforma Azadî i altres col·lectius, qüestionen, doncs, quins són els valors i trets que el Club vol tenir. ‘Vol donar suport a una dictadura bel·licista, la destrucció del medi ambient, el feixisme, el genocidi i els feminicidis? O ser al costat del progrés social i de la població? I, especialment sent un club que diu estar a favor del dret a l’autodeterminació nacional, seguirà recolzant també que les presons turques s’omplin de preses polítiques que lluiten per la llibertat del poble kurd?’ afegeix Berta, membre del CRI. Des del CRI demanen explicacions a l’actual directiva sobre la renovació i exigeixen al nou president del club que trenque immediatament qualsevol relació amb Beko.

Per últim, fan èmfasi en la necessitat de posar al centre el debat sobre els mecenatges del Club. ‘No pot ser que un equip com el Barça, que representa a molta gent de Catalunya i amb un ressò tan gran a nivell internacional faça acords amb empreses com Nike, basades en l’explotació infantil i la destrucció del planeta’ exclama.