“La resistència és vida, i quan deixes de resistir, és quan mors”

Entrevistes realitzes durant la Marxa internacionalista per l’alliberament d’Abdullah Öcalan sobre la situació d’invasió a Rojava i les relacions entre Europa i Turquia.

Responen Roza i Avesta, dues dones del Moviment de joves i Kardo Bokanî, membre del KNK i un dels participants de la vaga de fam indefinida del 2019. Roza és una jove kurda de Bakur nascuda a Alemanya. La seva família va haver de fugir de Kurdistan. Avesta, de Rojava i també ha nascut a Alemanya. Kardo va nàixer a Rojhilat (part kurda ocupada per Iran) però va haver de marxar el 1999 per seguretat. Ha estat vares vegades a Europa, la major part del temps a Irlanda. A Dublín ha cursat gran part dels seus estudis i des de fa sis mesos viu a Brussel·les.

QUÈ SIGNIFICA PER TU SER KURD/A?

AVESTA

El primer que em ve a la ment: resistència. És un fet que està impregnat en la meva identitat. Ens reconeixem com a kurdes gràcies a Abdullah Öcalan. Si li fas aquesta pregunta a una persona alemanya et donarà diferents respostes, però la majoria dirà, resistència. Per què? Perquè hem resistit a moltes forces que estan en contra de nosaltres, també ens ha tocat a moltes de nosaltres venir a Alemanya i aquí també resistim. En Alemanya és important perquè gran part de la població no ens vol veure com alemanys ni com kurdes, i en aquest context es dóna el procés d’assimilació, que és molt fort per la població kurda que viu a Alemanya. Quan vaig arribar a l’escola sempre va ser com si semblés que no era res, com si no sabés res. Era ‘siriana’. No, sóc kurda. No, tu ets de Síria. No, sóc kurda. No podia entendre-ho de nena. Així que en aquest punt comença l’autoasimilació. Primer veus que hi ha gent que no accepta el que ets, que ets diferent de les demés.

ROZA

He passat la meva infància en manifestacions, així que realment és una cosa present a casa nostra. Per mi, ser kurda, és tenir totes aquestes dificultats en la teva vida, en tots els desafiaments de la teva vida perquè no tens possibilitat de rendir-te. Quan et rendeixes llavors veus dia a dia com la teva gent és massacrada, mor i com també de la terra del Kurdistan en fan un lloc on ja no hi pots viure. I en un costat tenim aquesta situació al Kurdistan i també tens la situació a Europa, ja que els sistemes europeus també tracten d’assimilar-te, especialment la identitat kurda. És com si haguessis d’acceptar-te però, al mateix temps, ser com ells. Has de ser com els europeus, has de parlar el seu idioma, viure la cultura d’ells i això no és tan diferent com a l’estat turc. Així que ser un kurd significa que, no importa on estiguis en el món, ningú t’està acceptant, sempre has de lluitar per la teva identitat, per la teva existència.

KARDO

No és fàcil. Resulta molt difícil ser kurd perquè veus de lluny les tragèdies del Kurdistan i és molt dolorós no poder estar en contacte amb la gent d’allà. També és difícil de fer entendre la problemàtica. Encara que porto a Europa els últims 20 anys, emprant-me en el meu graduat escolar, la carrera universitària, els màsters, els estudis superiors, les classes impartides a la University College Dublin (UCD), no he pogut ensenyar-me a mi mateix ni a les demés el que estava passant al Kurdistan. Pots veure imatges, des de les televisions d’aquí, sobre Kurdistan (com per exemple l’empresonament de 10.000 activistes polítiques a Bakur, o els atacs a Rojava), però sempre competeixen amb el poder mediàtic del govern Turc que acaba per eclipsar les imatges del moviment. Llavors veus que mai arriba la reacció de la comunitat internacional, que tant esperem i demanem, i desesperes.

Així i tot, és un orgull perquè, tot i la soledat política en la qual ens trobem, i estar encerclades per totes bandes per gent que ens vol destruir, seguim generant esperança i seguim resistint.

QUINES RELACIONS HI HA ENTRE L’ESTAT TURC I ELS GOVERNS D’EUROPA?

ROZA

En realitat no és tan evident. Quan es pensa en la quantitat de persones llatines que viuen a Espanya, està molt clar. O quanta gent africana viu a França. Però en Alemanya, per exemple, no es veu tan clar. Alemanya és el major colonitzador del Kurdistan, perquè dóna suport directe d’Erdogan amb la venda d’armes, per planejar l’ajuda. En definitiva, per organitzar totes les massacres i genocidis en Kurdistan. Per exemple, fa un mes vam sentir que la Universitat de Hannover estava preparant els projectes per a una presa d’aigua. Quina cova era? Hassankeyf. La Cova de Hassan és un lloc antic i important històricament, és l’últim lloc del neolític, on es pot veure com vivia la civilització i ara està sota l’aigua. Quins enginyers treballen allí? Enginyers alemanys. Moltes armes van d’Alemanya a Turquia, i avui podem veure com a tota Europa es pot mostrar la imatge d’Abudllah Öcalan però no a Alemanya. Per què? Estan colonitzant la nostra terra de totes les maneres: física, psicològica, ecològica… i ningú ho està veient.

KARDO

Durant molts anys Europa ha considerat a Turquia com el país musulmà lliberal a qui la resta de països musulmans prendrien com a exemple a seguir, i la seva estratègia ha resultat errònia. S’ha anat veient com la islamització de Turquia ha anat augmentant fins al punt de ser uns dels principals suports militar d’ISIS. Els estats d’Europa s’han adonat que Turquia no és l’estat lliberal que pensaven i han vist com aquest els ha estat utilitzant en assumptes com els dels refugiats. Fent-los servir com a moneda de canvi amenaçant en enviar tots els refugiats a Europa si aquesta pressionava políticament, o no feia ulls grossos amb les irregularitats democràtiques i violacions de drets humans que està duent a terme l’estat Turc.

AVESTA

És fàcil veure la relació amb Rojava, per exemple. Tothom pot veure els crims que està fent l’estat turc i així i tot encara mantenen relacions amb Turquia. Per exemple, en el cas d’Alemanya és molt clar l’objectiu que té amb l’Estat turc. Alemanya encara no abandona la ideologia autoritària. Una amiga meva, quan va arribar a Alemanya va ser forçada a canviar el seu nom perquè no sonés kurd. I aquest és un de tants exemples. A la Marxa de la Joventut a Alemanya, l’eslògan ‘Biji Serok Apo’ està prohibit en llengua kurda, però no en alemany, és legal. Podem veure com mantenen les mateixes polítiques que a Turquia.

COM ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL AL KURDISTAN?

KARDO

És tràgica i dolorosa. Veure els atacs a Sûr a Ammed, a Cizîr, i tots els que s’han anat succeint des de 2015, és molt trist. Veus com a Rojava, centenars de milers de persones han sigut desplaçades. Veus la resistència que es duu a terme, com ara està passant a Efrîn -equiparable a la resistència francesa durant la invasió nazi-, i sabem que podria donar-se exitosament, inclòs més ràpidament, amb el suport dels països europeus, i dels països democràtics. I com, sense aquest suport, tot el sistema democràtic pel qual lluitem: la jineolojî, el sistema de co-presidència per totes i cada una de les institucions que tenim; aquests avenços democràtics seran inviables. Necessitem que això sobrevisqui a l’assetjament turc. Que es deixi de considerar al PKK com un grup terrorista. Necessitem que els països democràtics facin valdre el valor de les lleis internacionals i les bases democràtiques sobre el sistema totalitari Turc.

Entrevista Marxa

Kardo a la Marxa Internacionalista per l’alliberament d’Abdullah Öcalan

QUINS EFECTES TÉ LA INVASIÓ I LA RESISTÈNCIA DE ROJAVA A EUROPA?

KARDO

Hi ha un efecte directe. Hi ha centenars de milers de persones desplaçades només arran de la invasió turca a Rojava. Alguns d’ells s’han mogut cap al sud del Kurdistan o l’Iraq, però molts d’ells no troben cap lloc més que a Europa. Això no només suma a tota la crisi dels refugiats a Europa que, com he dit, ha sigut una eina de manipulació per part de Turquia; sinó que en crea una altra. La invasió de Rojava ha contribuït al ressorgiment d’ISIS, ja que són les forces kurdes les que van erradicar l’ofensiva territorial dels islamistes. Si no hagués sigut pels Kurds i les forces Kurdes, no s’haguera pogut parar ISIS. Per ISIS va ser una derrota territorial. Però no ho ha sigut per la seva ideologia. L’atac de Turquia a Rojava ha reactivat a l’ISIS i, de fet, fins al punt que s’han donat atacs dins d’Europa mateixa.

ROZA

Res és independent entre si, tot està connectat. Quan la situació al Kurdistan és millor, la situació política és millor i la gent hi pot anar. La gent comença a somniar i imaginar com serà quan estiguin vivint al Kurdistan, perquè la gent que viu aquí, està molt trista i en realitat els seus cors són allà.

AVESTA

Hi ha hagut molts períodes. L’any passat, per exemple, hi va haver la vaga de fam. Però hi ha hagut molts períodes. Si tornes quaranta anys enrere van succeir moltes coses i és normal que això afecte a la gent que està aquí, perquè sempre veus la teva terra, la teva ciutat natal, la teva pàtria, atacada. Així doncs, els temps fan que et desesperancis, i pensar que tothom és el teu enemic. Que ningú vol que visquis. El poble kurd aquí veu que res està canviant i això genera contradiccions internes i també porta desesperança. L’ètica no canvia, res canvia. A l’altra banda, veiem com els nostres companys i companyes segueixen resistint a les muntanyes del Kurdistan, a Rojava, a molts llocs del món. Per nosaltres, aquesta és la nostra esperança. Veiem que els objectius dels atacs de Turquia són acabar amb la ‘kurdicitat’ de les kurdes però les reaccions són tot el contrari: la gent roman unida.

COM AFECTA EL MOVIMENT?

KARDO

Des del 2012 fins ara, el moviment kurd ha aconseguit, en aquest període de temps tan petit, crear una societat que ha captat l’atenció internacional a força de lluitar contra l’ISIS sense deixar de crear una societat única en el món. No ha sigut fàcil, però això ha despertat una nova consciència que ha radicalitzat a les noves joventuts. Tot i el retrocés territorial que suposa pel moviment kurd la pèrdua d’Efrîn, Serekaniye o Gire Spi, no hem vist cap caiguda significativa en l’activitat del moviment kurd. Ni tan sols el fet de no tenir forces aèries, ni la tecnologia armamentística de l’exèrcit turc, s’ha observat una caiguda en l’activitat del moviment. I t’aposto que si ara les forces kurdes a Rojava tinguessin defenses aèries, podrien alliberar Efrîn en unes poques de setmanes.

COM POT LA GENT, ELS COL·LECTIUS, LES INSTITUCIONS, ETC. SOLIDARITZAR-SE AMB LA RESISTÈNCIA DE ROJAVA?

KARDO

Vivim en un món globalitzat. Si als anys 60 i 70 hi havia un conflicte a l’Àfrica o al sud-est asiàtic, els efectes no es notaven a Europa. Però aquesta era ha passat. Ara si hi ha un conflicte a l’Àsia o terrorisme a l’Orient mitjà, no pot no afectar a Europa. Un conflicte a l’orient mitjà, com pot ser el conflicte kurd, pot portar conseqüències molt perilloses a mitjà i llarg termini per a la resta del món.

Per tenir una Europa millor i més pacífica, Europa hauria de tenir una altra estratègia amb el conflicte kurd i mirar de trobar una solució. Per resoldre el conflicte kurd, Europa hauria d’escoltar les demandes del poble kurd com l’alliberament d’Abdullah Öcalan i dur-les a un diàleg polític pacífic. Per fer això, Europa hauria d’agafar el rol de mediador, així com va fer amb el nord d’Irlanda. De fet, el cas del nord d’Irlanda, no podria haver-se solucionat sense el suport de la Unió Europea i els EUA, liderats per Bill Clinton.

Així doncs crec que les institucions europees, els ciutadans europeus, els països europeus, han d’assumir un rol actiu per dur aquest conflicte a una resolució pacífica. Turquia s’hauria de federalitzar. Síria s’hauria de federalitzar de manera que la resta de territoris puguin federalitzar-se també. Aquest és l’única solució per la qual el moviment kurd pressiona. L’única manera de descentralitzar el sistema a l’orient mitjà a Turquia, Iran, Iraq. Les institucions democràtiques a l’orient mitjà haurien de resoldre aquesta situació, que segur tindria un fort impacte en les polítiques de la resta d’Europa.

ROZA

El món està ara en una gran crisi, com la crisi ecològica, i la situació actual ens està mostrant que no hi ha futur en aquest sistema. Per això cal que trobem alguna cosa més, com la filosofia i el paradigma del líder Apo. Per nosaltres està sent realment difícil però estem lluitant i creiem que hi haurà una solució que vindrà. Puc dir-li a una persona que no és kurda que hem de lluitar totes juntes per un món millor i no hem de tancar els ulls.

KARDO

Crec que la lliçó més important del moviment kurd per la resta de moviments, i per la resta de persones del món és que, si tens un objectiu clar a la vida, mai pots rendir-te ni parar de treballar, perquè és l’única manera d’aconseguir-lo. Ni tan sols quan no hi ha cap perspectiva d’èxit, quan s’està dividit en diferents territoris o quan s’està rodejat, s’ha de resistir. Perquè la resistència és vida, i quan deixes de resistir és quan mors.

Crec que qualsevol persona o institució pot alçar la veu sobre el que passa a Rojava. Qualsevol pot fer aquesta feina en qualsevol dels àmbits en els quals pugui actuar. Tan si ets polític, artista o treballador, pots ser la veu de Rojava, pots expressar els teus sentiments per Rojava, pots explicar els valors pels quals segueixen en peu. Si ets Kurd, i vols o pots desenvolupar un projecte, porta’l a terme a Rojava. Si ets músic i pots compondre una cançó per Rojava, fes-ho. Fes qualsevol cosa que sàpigues perquè el sistema de Rojava es vegi com la solució més viable al conflicte.

AVESTA

Hi ha moltes maneres de fer que no són només prendre les armes. Pots informar, per exemple. Crec que tothom hauria de pensar en això i pensar en quant vol donar-li al nou món. Avui som nosaltres però demà estarem alliberades i seran altres persones les que estaran en la mateixa situació. Tothom vol viure en la seva pròpia casa.