Què està passant a Bashur i Shingal?

Per Faruk Doru, representant del HDP a Europa durant 10 anys, i actualment portaveu del moviment kurd a l’Estat espanyol i Portugal

En els últims mesos els partits polítics kurds intenten per qualsevol mitjà al seu abast evitar una nova guerra a Bashur (Kurdistan iraquià). Però: Què està passant realment? És una guerra entre kurds? Amb aquest article pretenc expressar la meva opinió sobre la realitat política i econòmica en aquesta regió, així com les conseqüències militars que comporta.

Al Kurdistan del Sud, dos estats colonials com Turquia i l’Iran tenen una influència política important sobre els partits polítics. La zona sota dominació de Barzani (PDK) té relacions econòmiques amb Turquia, mentre que la zona sota influència de la UPK ho fa principalment amb l’Iran. A això s’hi ha d’afegir el paper de lideratge que l’Estat turc juga amb l’Islam sunnita i la República Islàmica de l’Iran amb l’islam xiïta. Tots dos es troben en guerres ideològiques regionals, però quan es tracta de la problemàtica kurda s’uneixen.

Un exemple d’això el trobem en l’organització del referèndum de l’any 2017, arran del qual Erdogan va organitzar una coalició amb l’Iran, Siria i l’Iraq per fer una declaració de rebuig i convèncer a les organitzacions internacionals així com als Estats Units i a la Unió Europea per impedir la votació. Turquia, que manté molt bona relació amb el KDP de Barzani va tancar el seu espai aeri i la seva frontera, concentrant-hi a l’exèrcit i amenaçant amb una intervenció militar.

Per la seva banda, l’Iran també va tancar les fronteres i el seu espai aeri, i va donar suport a l’exèrcit iraquià i a les seves milícies xiïtes en l’ocupació d’un 40% del territori sota l’administració autònoma kurda. Ciutats importants com Kerkuk, Xaniquin i tota la frontera de Rojava fins a Shingal van ser ocupades amb el suport turc i de milícies iranianes.

Per una banda, sabem que des de la seva creació com a estat-nació la ideologia dels dirigents de l’Estat turc ha estat el nacionalisme racista que proclamava obertament la destrucció de la resta de nacions que no es consideren turques. L’any 1930 l’Estat turc aprova la llei “Tahiri Sukun” on planifica un programa d’extermini de la identitat kurda a través de l’exili i l’aplicació de diverses metodologies especials amb la finalitat d’assimilar la població. Aquestes pràctiques que des de la creació de l’estat l’any 1923 han portat a terme contra els pobles assiri-caldeu, armeni i kurd han estat documentades i denunciades com a genocidi per diversos estats.

Per l’altra, l’Estat turc ha sabut aprofitar la seva posició geoestratègica i les bones relacions amb Alemanya, França, Anglaterra i Rússia fins al dia d’avui, encara que aquests estats tinguin ideologies i ambicions diferents.

El govern actual d’Erdogan somia amb la creació d’un nou imperi otomà i considera tot el territori kurd com a part d’aquest imperi, i no dubta en reclamar-ho públicament. Erdogan afirma que vol ocupar tot el territori de Rojava fins a les fronteres del Kurdistan de l’Est (Iran) incloent-hi ciutats com Kirkuk o Mossul. A més, no dubta en proclamar-ho en els seus discursos a les Nacions Unides sense que cap estat hi reaccioni. Això implica, a més, el seu no reconeixement del Govern Regional del Kurdistan (KRG).

El conflicte actual a Bashur es també un projecte polític dirigit per Turquia amb el suport de Donald Trump i la col·laboració del PDK. Aquest projecte preveu l’extermini de la influència del PKK a Bashur i tallar-ne les relacions amb Rojava i amb Shingal. Aquesta política convé també al govern de l’Iraq, així com a tots els actors colonials de la zona. El pla principal és acabar amb el model del Confederalisme Democràtic, que constitueix una alternativa real per a la convivència pacífica de tots els pobles de la regió.

Els socis de la coalició de govern del KRG, la Unió Patriótica del Kurdistan (UPK) i Gorran no estan d’acord amb aquest projecte i ja s’han declarat en contra d’una possible guerra civil entre kurds. El portaveu de la UPK, Saedi Ahmed Pire, va declarar recentment quecompartia la declaració del dirigent del comitè executiu del PKK Murat Karayilan en pro d’evitar aquesta guerra. Per la seva banda, el copresident del Congrés Nacional del Kurdistan va viatjar també a Sulaimaniya i Erbil per evitar un conflicte que tothom sap que tindrà unes conseqüències catastròfiques i només servirà per a beneficiar els enemics del poble.

El KNK ha portat a terme una iniciativa de diàleg i ha mantingut reunions amb tots els representants dels partits polítics kurds. Només el PDK de Barzani s’hi ha negat.

No hem d’oblidar que fa pocs anys l’Estat Islàmic va envair les regions de Mossul i del Kurdistan iraquià i el mateix Massoud Barzani va fer una crida al PKK per defensar el KRG. Milers de guerrillers van venir des de les muntanyes de Qandil per participar en la defensa d’Erbil, Kirkuk i Qaniquin. Van ser aquests també els que van defensar Shingal evitant la massacre dels kurds yazidís després que el PDK ordenés la retirada dels peshmerga deixant a la població sense protecció.

Avui, Shingal, compte amb un autogovern que demana que és reconegui com a tal, però a això s’hi oposen tant els estats turc i iraquià com el PDK. Aquest partit ha negociat en nombre del KRG un pacte amb el govern de l’Iraq per impedir l’autoorganització de Shingal i les seves forces d’autoprotecció. Aquest no ha comptat amb la participació de la població que habita la regió i que ha donat milers de màrtirs en la lluita contra l’Estat Islàmic.

El que ens hem de preguntar és amb quina autoritat i legitimitat el PDK demana als habitants de Shingal i a les seves forces d’autoprotecció que abandonin la zona per les seves relacions ideològiques amb el PKK. On aniran les 4000 persones que s’estima hi formen part? Es tracta de gent que ha nascut a Shingal i que té la nacionalitat iraquiana.

En els últims cinc anys, el govern d’Erdogan ha detingut a més de vint-i-dos mil membres, alcaldes i diputats de l’HDP (Partit Democràtic dels Pobles) per raons polítiques, mentre vàries ciutats kurdes com Sur, Cizire, Nusaybin o Sirnak han estat destruïdes per carros de combat. Aquest govern, segons reconeix l’últim informe de Nacions Unides, ha comès crims contra la humanitat a la ciutat d’Afrin i continua bombardejant ciutats de Rojava i diverses aldees de Bashur i Bakur causants de centenars de víctimes civils. Per tot això no pot ser un exemple de democràcia per a la regió. A més, rep petroli del KRG de forma pràcticament gratuïta, i al mateix temps intenta provocar una guerra civil entre kurds que consolidi la seva ocupació de Bashur.

Finalment, un conflicte entre kurds pot servir per als interessos tant de Turquia com de l’Iran i l’Iraq, tot i que la gran majoria dels partits polítics kurds hi està en contra. L’única solució passa per un diàleg nacional que sense dubte podria resoldre tots els conflictes interns. Tots els partits kurds i les seves amistats han d’evitar que Turquia provoqui aquesta guerra.

Manifestació a Shingal (portal web Women Defend Rojava)